20 Apr Però què estan fent les xarxes amb les nostres dades i què podem fer nosaltres?
Aquestes últimes setmanes, l’escàndol del filtrat de dades d’usuaris de Facebook a través de l’empresa Cambridge Analytica copava converses i titulars de mitjans de tot el món. Com bon escàndol, el que en aquests moments ens indigna és possible que en qüestió de mesos se’ns oblidi; per això no volem deixar de parlar del tema i intentar ajudar què es prengui consciència sobre la importància de l’assumpte.
A hores d’ara pocs hi haurà que no se n’hagin assabentat de què ha passat, però no està de més recordar- ho. Fa uns dies es descobria que l’empresa Cambridge Analytica havia aconseguit dades personals de més de 50 milions d’usuaris de Facebook, suposadament a través d’una “errada de seguretat” – en paraules de Mark Zuckerberg -. La venda d’aquestes dades ha permès dirigir determinats missatges als internautes per tractar d’afectar les seves opinions en temes tan diferents com el Brexit, el genocidi de Myanmar, diverses eleccions nacionals i sí, la campanya de Donald Trump.
Desgraciadament poc ens sorprenen ja aquest tipus de notícies, sobretot si tenim en compte que dies abans de destapar-se aquest escàndol es feia públic que Facebook havia guardat l’historial de trucades i SMS dels seus usuaris de Messenger; així com la seva durada i contactes. O en una altra ocasió, que havia escanejat imatges i xats privats.
La pregunta que tothom es fa és: com? Doncs principalment gràcies a dues vies: una d’elles són els nostres likes. Segons el model de capacitat predictiva de la xarxa social, és possible esbrinar si un usuari és home o dona, la seva ètnia, preferències polítiques i si s’identifica com a heterosexual o homosexual amb un percentatge d’encert superior al 85% (93% en el cas del gènere) només en base a allò al que donem “m’agrada”. A això cal afegir-li la segona part del “pla”: coneixeu aquests test absurds del tipus “a quin famós t’assembles?“? Doncs sí amics, mitjançant ells no només deixeu al descobert tota classe de dades sobre vosaltres, també sobre els vostres contactes. Sembla surrealista que quan una excompanya de l’institut comparteix en el seu mur que s’assembla a Selena Gómez, en realitat el que està fent és deixar al descobert el dia del teu aniversari i la ciutat on vius, com a mínim.
És evident que per al comú dels mortals aquest tipus de jugades s’escapen a la seva comprensió, menys encara per aconseguir anticipar-nos. Tanmateix, hi ha una sèrie de consells elementals que més ens valdria anar aplicant. El més bàsic (i el que més costa d’aplicar) és revisar els termes i condicions quan ens fem un perfil en un web o ens descarreguem una app. Sembla evident, però aquí és on estan obligats a explicar què faran i què no. El mateix per als permisos dintre el nostre telèfon. El País ho explica a la perfecció en el seu article: ” Per a què necessita la llanterna del meu mòbil accedir als meus contactes?”. No estaria de més que féssim de tant en tant un repàs dels permisos que hem concedit (probablement) sense adonar-nos-en tant en la configuració del mòbil com a Facebook i d’altres xarxes .
Una altra acció recomanable és acudir a la pestanya d’”Anuncis” en la configuració de Facebook i eliminar tota la informació possible. Aquí és on veureu gran part de la informació que acumulen sobre vosaltres (i que no recordareu haver donat) i que després utilitzen de diverses maneres. Per exemple, saben que t’agrada la cuina japonesa, viatjar a destinacions amb platja o que prefereixes comprar fruita de procedència ecològica.
Com a últim recurs sempre tindrem l’opció d’esborrar el nostre compte de la xarxa social però, compte, res no ens garanteix que les dades emmagatzemades per Facebook es vagin també immediatament. Veurem si el moviment #deleteFacebook ha tingut veritable repercussió o només és el fruit del disgust momentani.