22 May Les claus de l’èxit de les plataformes de streaming
Les plataformes de vídeo en streaming avancen contra la pirateria
Les plataformes de vídeos en streaming s’han convertit en un fenomen recent al nostre país, i encara que els operadors no donin dades oficials respecte a la quantitat d’usuaris, segons els experts la xifra gira en torn als 3 milions. I parlem d’espectadors, no de propietaris de subscripcions. Perquè tots coneixem un amic al que li deixem la clau un dia per veure alguna cosa i s’apodera del teu perfil o a aquests que utilitzen 346 targetes de crèdit diferents per tenir el mes de prova gratuït per a la resta de l’eternitat.
Per què triomfen les plataformes de vídeo online?
Les últimes dades indiquen que el consum de mitjans de pagament ha aconseguit un màxim històric en l’últim mes al nostre país. Al mateix temps, en tancàvem 2017 amb un descens en la pirateria. En una recerca de la Universitat Complutense en la qual es va consultar a 200 usuaris de plataformes de vídeo de pagament, més de la meitat consideraven que el preu que pagaven pels continguts era “normal” i un 38% diu gastar entre 5 i 10 euros al mes. Els experts coincideixen en què estem travessant una nova era com a usuaris d’internet, on hem pres consciència que els béns culturals també tenen un preu encara que siguin intangibles. El típic exemple de “al fet que no entres en una llibreria, agafes quatre llibres i te’n marxes sense pagar?
Qui tria les plataformes de streaming?
Encara que els perfils són relativament variats, els joves copen gran part de la quota de mercat de les empreses de vídeo “on demand”. Segons l’estudi citat anteriorment, un 41% dels usuaris tenen entre 18 i 25 anys. El futur d’aquestes plataformes sembla estar assegurat, ja que la seva popularitat entre els més joves augmenta cada vegada més ràpid. Una de les característiques de la generació Z (els que tenen entre 16 i 24 anys) és que el consum de mitjans s’ha traslladat a serveis en línia gairebé per complet. De fet, ja passen més temps en serveis de streaming com Netflix, HBO, MovistarPlus o YouTube que veient la televisió “tradicional”.
En quin lloc deixa aquest escenari a les marques?
És una situació, com a mínim, incerta. Mentre que un altre tipus de streaming com a Youtube o – en el cas de l’àudio- Spotify admeten anuncis en les seves versions gratuïtes, el model dels VOD (vídeo on demand) no acostumen a incloure publicitat perquè es paga directament pel servei “Premium”. Però les empreses han hagut de sortejar situacions com aquesta en altres ocasions i d’elles han sorgit nous models publicitaris com el patrocini o el product placement.