27 Mar Allò teu és pur teatre

Segons l’última estadística del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, anar al teatre no està entre les activitats culturals favorites de la població espanyola. És més, més d’un 76% dels enquestats declara no haver acudit  a cap funció en l’últim any. Però , per què la gent no va al teatre? Segons els motius més repetits, la falta de temps, la falta d’interès i el preu són les excuses favorites. Però avui, en aquest Dia Mundial del Teatre volem desmuntar  els vostres arguments i animar-vos a anar al teatre quan abans millor.

Comencem per la qüestió monetària. Aquest estudi realitzat per Ticketea ens aporta algunes dades molt interessants, entre elles sobre el preu dels tiquets per a les funcions teatrals.  D’entre els espectadors habituals, la mitjana anual de pressupost per anar al teatre és d’una mica més de 340 euros. Una part (22%) afirma que està disposat a pagar més de 30 euros per un espectacle. Però hem de reconèixer que encara que aquest percentatge estigi molt implicat amb la cultura, són minoria. La bona notícia és que no fa falta tenir aquest poder adquisitiu per gaudir d’una bona obra. En els últims anys, han proliferat les iniciatives per atreure  cap a l’escenari a espectadors poc habituals. A Catalunya, destaca Escena 25. Cada mes, centenars d’espectacles rebaixen el seu preu -alguns fins als 3 euros- per permetre a joves d’entre 18 a 25 anys gaudir de la cultura. Un altre projecte més “efímer”: el Dia de l’Autor SGAE va aconseguir que centenars d’espectadors poguessin acudir a funcions pagant un preu irrisori, entre 1’20 i 1’50 euros (que és el % de cada entrada que va destinat als drets d’autor). I què dir dels centenars d’espectacles més modests que es celebren de forma gratuïta o amb taquilla inversa en bars, el micro teatre, grups amateurs… No podeu dir que no aneu al teatre perquè és car.

Anem ara a la falta d’interès. Comèdies, drames, teatre musical, cabaret, titelles, improvisació… obres clàssiques, contemporànies, adaptacions… que fan riure, que fan plorar, que entretenen els més petits, que causen indignació social, que transporten a una altra època… Hi ha on triar. Només a Espanya n’hi ha al voltant de 4.000 companyies treballant en diferents produccions i les sales de teatre es xifren al voltant de 2.000 en tot el territori. És impossible dir que no t’interessa el teatre en general, igual que el cinema o els llibres. Cada obra és diferent i sí, potser hi hagi algunes que es passin de contemporànies o de denses per a determinat tipus  de públic, però generalitzar és un greu error .

I sobre allò de la falta de temps, solament un exemple. Breath, de l’àmpliament conegut dramaturg Samuel Beckett dura menys d’un minut. Si el guió se segueix al peu de la lletra, són 35 segons en el que un munt d’escombraries apareix a escena mentre s’escolta el plor d’un nadó, un panteix i un altre plor. Sense actors i sense res més.