03 Apr Descobrint què hi ha al darrera de les tipografies més conegudes
Les tipografies s’han anat reinventant al llarg del temps de la mà dels seus creadors, convertint-se en petites obres d’art que de vegades passen desapercebudes als ulls de molts, però que malgrat això exerceixen un paper fonamental en el disseny i la publicitat, posant en context el missatge que es vol transmetre. Moltes d’elles han tingut i tenen encara un gran impacte, i són l’inspiració per a noves variants.
És per això que avui volem fer un petit homenatge en el nostre blog, inspirats per l’article original del blog “La cabeza llena”, una font de curiositats i informació que us recomanem.
Tipografies amb Història
Times New Roman
Creada per la companyia Monotype, Times New Roman va ser dissenyada pel diari londinenc The Times l’any 1931, fet que va donar lloc al seu nom. Després de 40 anys sent utilitzada en el diari, va ser venuda i va passar a ser coneguda a gran escala.
El seu èxit a nivell mundial, encara establert, es deu al seu estil refinat i la seva llegibilitat en masses de text grans.
Helvètica
Els suïssos Max Miendinger i Edouard Hoffmann van dissenyar l’Helvètica el 1957 amb la intenció de modernitzar l’anterior font de la Fundació Haas, la Akzidenz Grotesk.
Després d’uns anys conservant el seu nom original, Neue Haas Grotesk, els dissenyadors la van nomenar Helvètica, l’adaptació del nom llatí de Suïssa. La modernització amb variacions en els pesos i amplades, trets que li proporcionen aquesta adaptabilitat a qualsevol context tan característica.
La seva incorporació a les màquines de Linotype i un disseny net, neutral i versàtil, la van convertir en una de les tipografies més utilitzades durant els anys 60 i 70.
Arial
Per fer front a la popularització d’Helvètica als dispositius Apple i als programes Adobe, Microsoft va llançar l’Arial l’any 1982. Fundició Monotype va encarregar-se de clonar el disseny suís de forma que es pogués adaptar fàcilment a Arial sense desmaquetar-se.
El seu disseny és senzill i llegible en pantalla, i ha estat un èxit gràcies a acompanyar el sistema operatiu Windows 3.1.
Comic Sans
Probablement sigui un dels dissenys més odiats en tota la historia de la tipografia. El seu aspecte infantil a documents, papers o avisos oficials, i la seva baixa qualitat han fet de la Comic Sans una broma feta realitat.
El seu creador, Vincent Connare, va decidir crear una lletra estranya i diferent inspirant-se en còmics de Batman i Watchmen en un encàrrec per Microsoft. El resultat: una tipografia amb proporcions pobres i detalls mal acabats que inclús van arribar a portar al seu creador a demanar disculpes per haver-la fet.
Futura
Amb la intenció de deixar enrere les tipografies grotesques de la seva època, Paul Renner va crear Futura el 1927. Aquesta tipografia va aconseguir convertir-se en un dels dissenys més quotidians gràcies a un traçat net i geomètric que facilita la seva lectura horitzontal, i a unes lletres majúscules inspirades en les proporcions de les romanes.
Gotham
La forma de les seves lletres va estar inspirada en l’estil arquitectònic de Nova York dels anys 30 buscant una tipografia fresca, geomètrica i “masculina” per la revista GQ.
La seva visibilitat ha anat creixent gràcies a la seva aparició a diferents indústries passant per la campanya presidencial d’Obama el 2008, fins ser la tipografia de diferents partits polítics espanyols.
Calibri
Calibri va ser dissenyada el 2005 per l’holandès Lucas de Groot per acompanyar als sistemes operatius de Windows Vista i Microsoft Office 2007. Els seus traços cuidats, proporcions i corbes elegants, estan pensats pel seu ús en pantalla i pàgines web.
Actualment és coneguda per ser la tipografia predeterminada en la suite Office substituint a Arial i a Times New Roman.
Gill Sants
La història de la Gill Sans no està només protagonitzada pel seu disseny, sinó que també per la polèmica vida del seu autor. Eric Grill, escultor i tipògraf anglès, va dissenyar aquesta tipografia a finals dels anys 20 per Monotype amb la intenció de fer front a Futura, que tot just havia estat llançada. Ideal per titulars i rètols, i amb un clar estil britànic, la lletra va convertir-se en un èxit que perdura fins el dia d’avui.
La seva popularitat va poder veure’s truncada 20 anys després de la seva creació amb la mort de Grill, quan va descobrir-se la seva veritable personalitat als seus diaris: pedòfil, zoofílic i adúlter. Tot i així, això no va suposar un impediment perquè la tipografia esdevingués una de les més esteses pel món.